A la Unió Europea (UE), el principal marc legislatiu per al control del soroll és la Directiva sobre el soroll ambiental. En virtut d’aquesta Directiva, els estats membres deuen:
- Elaborar cada cinc anys mapes de soroll de les principals carreteres, ferrocarrils, aeroports i ciutats.
- Calcular el nombre de persones exposades a cada font de soroll (trànsit rodat, ferrocarril i avions) dins i fora de les ciutats.
- Elaborar plans d’acció per a prevenir i reduir l’exposició al soroll, especialment en les zones on pot tenir efectes perjudicials per a la salut humana.
La Directiva sobre el soroll ambiental és un instrument que ajuda a identificar les principals fonts de soroll i permet el desenvolupament de mesures adequades per a fer front als seus efectes negatius. No obstant això, no existeix una normativa sobre els nivells màxims d’exposició de la població permesos. Les autoritats dels estats membres adopten mesures individuals.
Per a més informació, veure: https://ec.europa.eu/environment/noise/directive_en.htm
