El Rànquing ISGlobal de ciutats és un projecte en curs que té com a objectiu estimar els impactes en la salut de la planificació urbana i del transport en 1.000 ciutats europees.

Aquest projecte de recerca avalua diverses exposicions ambientals relacionades amb la planificació urbana i del transport (com la contaminació de l’aire, la manca d’exposició a espais verds, el soroll del trànsit rodat i els efectes d’illa de calor) en ciutats de més de 30 països europeus i establirà diferents classificacions amb els resultats.

La primera fase del projecte se centra en la contaminació de l’aire, un dels principals factors de risc de malaltia i mort a tot el món.

Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha estimat per primera vegada els impactes de la contaminació atmosfèrica en la salut a Europa a nivell de ciutat. L’estudi se centra en la mortalitat a causa de la manca de disponibilitat de dades sobre malalties per a totes les ciutats.

L’equip de recerca va estimar la mortalitat anual per contaminació de l’aire per a cadascuna de les 1.000 ciutats incloses en l’estudi i va elaborar dos rànquings amb els resultats: un per partícules fines (PM_2,5) i un altre per diòxid de nitrogen (NO₂).

Després d’agrupar les ciutats que formen part d’una mateixa àrea metropolitana, el rànquing final inclou 858 ciutats europees. La primera posició és per a la ciutat amb les pitjors dades de mortalitat relacionades amb la contaminació de l’aire, mentre que la posició 858 té les millors dades de mortalitat.

La classificació de la contaminació de l’aire es basa en una puntuació de càrrega de mortalitat assignada a cada ciutat. Les puntuacions s’han calculat amb un algoritme que té en compte les taxes de mortalitat, el percentatge de mortalitat evitable i els anys de vida perduts per a cada contaminant de l’aire.

El rànquing es va publicar al gener del 2021, utilitzant les recomanacions sobre la qualitat de l’aire de l’OMS del 2005 com un dels escenaris objectiu. Atès que l’OMS va publicar noves recomanacions al setembre del 2021, el web es va actualitzar en conseqüència per incloure aquests nous nivells de referència com a escenaris contrafactuals.

La segona fase del projecte es va centrar en l’exposició a espais verds a les ciutats.

Un estudi liderat per un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va estimar per primera vegada els impactes de la manca d’exposició a espais verds sobre la salut a Europa a nivell de ciutat. L’estudi es va centrar en els impactes sobre la mortalitat.

L’equip de recerca va estimar la mortalitat anual per manca d’exposició a espais verds per a cadascuna de les 1.000 ciutats incloses en l’estudi i va realitzar dos rànquings a partir dels resultats: un per a l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) i un altre per al percentatge d’àrea verda (% GA).

Després d’agrupar les ciutats incloses dins d’una mateixa àrea metropolitana, la classificació final inclou 866 ciutats europees. La ciutat classificada com #1 és la que té la càrrega de mortalitat atribuïble a la manca d’exposició a espais verds més elevada, mentre que la ciutat classificada com #858 té la càrrega de mortalitat més baixa.

La classificació dels espais verds es basa en una puntuació de càrrega de mortalitat assignada a cada ciutat. Les puntuacions es van calcular mitjançant un algoritme que té en compte les taxes de mortalitat, el percentatge de mortalitat evitable i els anys de vida perduts a causa de cada mesura d’espai verd considerada.

La tercera fase del projecte s’ha centrat en el soroll del trànsit rodat, un dels principals riscos ambientals per a la salut i el benestar.
Un estudi dirigit per un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha estimat per primera vegada els impactes del soroll del trànsit rodat en la salut d’un gran nombre de ciutats d’Europa de manera simultània. L’estudi s’ha centrat en les molèsties en grau elevat causades per aquesta font de soroll i en la mortalitat per causes de cardiopatia isquèmica.

L’equip de recerca va estimar la proporció de població exposada a nivells de soroll perjudicials per a la salut (més de 55 dB Lden), la proporció de població que pateix un alt grau de molèsties a conseqüència del soroll del trànsit i el nombre anual de morts evitables. En aquesta fase de l’estudi no va ser possible incloure les 1.000 ciutats considerades en fases anteriors per falta de dades. Es disposa d’estimacions per a 749 ciutats.

L’equip de recerca no va establir un rànquing per a aquest contaminant ambiental perquè es va considerar que les estimacions d’exposició al soroll en les diferents les ciutats europees no eren comparables a causa de qüestions relacionades amb els formats i la qualitat de les dades.

Aquest estudi es basa en la metodologia d’estudi quantitatiu d’impacte en la salut. Aquesta metodologia segueix un enfocament d’avaluació de riscos comparatiu, al comparar els nivells actuals de contaminació de l’aire a les ciutats amb dos escenaris teòrics de millora de la qualitat de l’aire (recomanacions de l’OMS i nivells mesurats més baixos). Els impactes en la salut s’estimen en funció d’aquestes reduccions, utilitzant l’evidència científica més sòlida i recent sobre la relació entre els nivells de contaminació de l’aire i la mortalitat.